Regne d'Alemanya

Regne d'Alemanya
Localització
	50° 27′ 17″ N, 9° 31′ 42″ E / 50.454636°N,9.528352°E
Capital	Ratisbona
Població humana
Idioma oficial	alemany ; llatí
Geografia
Part de	Sacre Imperi Romanogermànic
Dades històriques
Creació	843
Dissolució	1806
Següent	Sacre Imperi Romanogermànic
Moneda	Pfennig

El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí : Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic" ^[1]) va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi. França Oriental es va formar pel Tractat de Verdun de 843 i va ser governada per la Dinastia carolíngia fins a 919, i a partir d'aquí es va formar una monarquia electiva. Els electors inicials van ser els governants dels ducats arrel, que generalment elegien a un dels seus. Després de 962, quan Otó I va ser coronat emperador, França Oriental, coneguda després amb el nom de Germania, va constituir el gruix del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb el Regne d'Itàlia. Més tard va incloure a Bohèmia (després de 1004) i Borgonya (després de 1032).

De la mateixa manera que l'Anglaterra anglosaxona i la França medieval, l'Alemanya medieval es va consolidar a partir d'un conglomerat de tribus, nacions o entitats polítiques més petites durant l'Alta Edat Mitjana.^[2] El terme rex teutonicorum ('rei dels teutons') es va començar a usar a Itàlia al voltant de l'any 1000.^[3] Va ser popularitzat per la cancelleria del papa Gregori VII durant la Lluita de les investidures (finals del segle XI), potser com una eina polèmica contra l'emperador Enric IV.^[3]^[4]

Al segle XII, per emfatitzar el caràcter imperial i transnacional del seu càrrec, els emperadors van començar a emprar el títol rex Romanorum - Rei de romans- a la seva elecció, per part dels prínceps electors, set bisbes i nobles alemanys. Els diferents títols que s'utilitzaven per a Alemanya, Itàlia i Borgonya, que tradicionalment tenien els seus propis tribunals, lleis i cancelleries,^[5] van deixar d'usar-se gradualment. Després d'implantar-se la Reforma imperial i la Dieta d'Augsburg, la part germana del Sacre Imperi Romanogermànic es va dividir al Cercle Imperial (Reichskreise), que van definir efectivament a Alemanya contra els territoris imperials fora dels Cercles Imperials: Itàlia imperial, Regne de Bohèmia i l'Antiga Confederació Suïssa.^[6] No obstant això, hi ha relativament poques referències d'un regne germà diferenciat del Sacre Imperi Romanogermànic.^[7]

↑ L'expressió llatina Regnum Teutonicum correspon a l'alemany deutsches Reich en traducció literal. No obstant això, en l'ús comú alemany, el terme deutsches Reich està reservat per a l'Estat nacional alemany de 1871-1945, vegeu: Matthias Springer, "Italia docet: Bemerkungen zu den Wörtern francus, theodiscus und teutonicus" en: Dieter Hägermann, Wolfgang Haubrichs, Jörg Jarnut (eds.), Akkulturation: Probleme einer germanisch-romanischen Kultursynthese in Spätantike und frühem Mittelalter, Walter de Gruyter (2013), 68-98.
↑ John Gillingham, (1971), p. 124. "Un conglomerat, un conjunt de diverses gents ["pobles"] separats i independents... i reina ["regnes"], a través d'una sola unitat política indivisible al llarg de l'Edat Mitjana". Utilitza "Alemanya medieval" per referir-se als segles X al XV de la seva obra. Robinson, 'Papa Gregori',, p. 729. (Robinson, Ian S. (2000). Henry IV of Germany. Nueva York: Cambridge University Press, p. 729.
↑ ^3,0 ^3,1 Robinson, I. S. «Pope Gregory VII, the princes and the Pactum 1077–1080» (en anglès). The English Historical Review, XCIV, CCCLXXIII, 1979, pàg. 729. DOI: 10.1093/ehr/XCIV.CCCLXXIII.721. ISSN: 0013-8266.
↑ Cowdrey, H. E. J.. Pope Gregory VII, 1073-1085 (en anglès). Clarendon Press, 1998-08-20, p. 631. ISBN 978-0-19-158459-6.
↑ Cope, Christopher. Phoenix Frustrated: The Lost Kingdom of Burgundy (en anglès). Constable, 1987, p. 287. ISBN 978-0-396-08955-1.
↑ Bryce, James. The Holy Roman Empire (en anglès). Jazzybee Verlag, 2017, p. 243. ISBN 978-3-8496-5012-4.
↑ Len Scales. The Shaping of German Identity: Authority and Crisis, 1245-1414. Cambridge University Press, 26 d'abril de 2012, p. 179. ISBN 978-0-521-57333-7.

[1] L'expressió llatina Regnum Teutonicum correspon a l'alemany deutsches Reich en traducció literal. No obstant això, en l'ús comú alemany, el terme deutsches Reich està reservat per a l'Estat nacional alemany de 1871-1945, vegeu: Matthias Springer, "Italia docet: Bemerkungen zu den Wörtern francus, theodiscus und teutonicus" en: Dieter Hägermann, Wolfgang Haubrichs, Jörg Jarnut (eds.), Akkulturation: Probleme einer germanisch-romanischen Kultursynthese in Spätantike und frühem Mittelalter, Walter de Gruyter (2013), 68-98.

[2] John Gillingham, (1971), p. 124. "Un conglomerat, un conjunt de diverses gents ["pobles"] separats i independents... i reina ["regnes"], a través d'una sola unitat política indivisible al llarg de l'Edat Mitjana". Utilitza "Alemanya medieval" per referir-se als segles X al XV de la seva obra. Robinson, 'Papa Gregori',, p. 729. (Robinson, Ian S. (2000). Henry IV of Germany. Nueva York: Cambridge University Press, p. 729.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Robinson, I. S. «Pope Gregory VII, the princes and the Pactum 1077–1080» (en anglès). The English Historical Review, XCIV, CCCLXXIII, 1979, pàg. 729. DOI: 10.1093/ehr/XCIV.CCCLXXIII.721. ISSN: 0013-8266.

[4] Cowdrey, H. E. J.. Pope Gregory VII, 1073-1085 (en anglès). Clarendon Press, 1998-08-20, p. 631. ISBN 978-0-19-158459-6.

[5] Cope, Christopher. Phoenix Frustrated: The Lost Kingdom of Burgundy (en anglès). Constable, 1987, p. 287. ISBN 978-0-396-08955-1.

[6] Bryce, James. The Holy Roman Empire (en anglès). Jazzybee Verlag, 2017, p. 243. ISBN 978-3-8496-5012-4.

[Scales2012-7] Len Scales. The Shaping of German Identity: Authority and Crisis, 1245-1414. Cambridge University Press, 26 d'abril de 2012, p. 179. ISBN 978-0-521-57333-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]